dimarts, 16 de març del 2010

Burning Empire, una lectura particular



Ja fa moltes setmanes que tenia ganes de dedicar una mica de temps a aquest post.... per fi el tinc!

Tinc ganes d'explicar com ha anat la lectura que he fet del Burning Empires, el joc de rol de ciència ficció dissenyat per Luke Crane basat en l'univers creat per Chris Moeller.

No es tracta d'una ressenya, ni una crítica. Ja en corren moltes per internet on podreu conèixer tots els detalls d'aquest joc.

En castellà:
- al blog d'OK Games també hi van fer una extensa ressenya d'opinió.

En anglès:
- al wiki del joc hi ha una breu però contundent opinió d'un dels gurús del mundillo, en Ken Hite.
- Al portal RPG.NET hi ha moltes ressenyes. N'he seleccionat 3: aquí, aquí i aquí les teniu.
- i una vídeo ressenya que explica prou bé el joc, tot i que al ressenyador no li agradi... :-)

Ara la meva opinió, la meva percepció del joc:

Burning Empires és, com a mínim, una adpatació a ciència ficció del Burning Wheel. Això vol dir: tota la mecànica i disseny del Burning Wheel posat al servei d'una ambientació de ciència ficció.

Però és més. Si el BW és un joc que es centra en els personatges, els seus objectius i els conflictes que d'això se'n deriva; BE és un joc de conflictes. I quan dic conflictes vull dir CONFLICTES.

EL joc es desenvolupa al voltant d'un món que està a punt de ser envaït per una raça alienígena. Els personatges són el mirall del que passa al planeta. Si els jugadors guanyen el seu bàndol guanya en la lluita pel control del planeta.

Fins aquí, em direu, res de nou. A no? BE desenvolupa un sistema (Infection) on el Director de Joc juga a guanyar als jugadors (que a més en qualsevol moment poden traïr-se entre ells). Anem per passos:
  1. en el BE el DJ no decideix de forma omnipotent o al vell estil Deus Ex Machina què passa. Qui guanya i qui perd. Tot es tira. El DJ té els seus personatges que tiren contra els dels jugadors. No hi ha possibilitat de fer trampes.
  2. per tant el DJ té el seu torn, tira els daus i si passa o si falla serveix per explicar la història. Això dóna una veracitat absoluta al sistema de la macrohistòria, Infection. Aquest sistema esdevé un metajoc que ordena com no havia vist mai el ritme d'una campanya.
  3. és un joc de confrontació. Tu contra tots. Tu, siguis DJ o jugador, jugues per als teus objectius, creences, que poden canviar d'una escena a l'altra. Per tant que quedi clar a la taula: és un joc que consisteix en fotre als altres.
  4. en certa manera m'ha recordat el manual de la Caixa Vermella del D&D, on el Dungeon Master anava a posar trabes, a matar als PJs. Però ara no hi ha possibilat de fer trampes. No hi ha tirades ocultes rera la pantalla o pnjs que salven la situació sense explicació lògica.
  5. un joc que deu impactar en la taula de joc i en la manera d'entendre els jocs de rol com no ho havia fet mai cap altre.
Ara a provar-lo..... si puc!

diumenge, 14 de març del 2010

CAÇADORS DE MONSTRES


Ahir vam anar tota la família a veure la pel·lícula "Caçadors de Dracs", una d'animació basada en una sèrie de dibuixos animats que agrada prou als meus fills.

El film no és espectacular però distreu. Això si, no vaig poder evitar connectar amb la darrera partida de Burning Wheel i pensar en una nova proposta de campanya....

Sobre la partida de BW: altre cop els PJs es van enfrontar al kraken. No va ser tant fàcil com l'altra vegada. El combat va ser dur, ens va ocupar quasi tota la sessió (que va ser molt breu). A mi no em va desagradar, el que em va saber més greu és que en la creació de personatges vam pecar altre cop de novells. Dels quatre personatges que hi havia a la partida dos estaven plenament preparats pel combat (en habilitats i equip) i els altres dos gens. Resultat: dos jugadors participant activament del Fight! i els altres dos mirant, donant suport amb les regles o, senzillament, aguantant estòicament.

Una de les coses més potents del BW és la capacitat que té el sistema per posar-te dins la història. Ara bé, la desconeixença del sistema també et pot deixar fora!

Resumint: que donant voltes a aquesta reflexió i pensant en una possible campanya que permetés treure tot el suc al sistema de BW se'm va ocórrer la de Caçadors de monstres.

Premisa: el grup de personatges són una companyia professional de caçadors de monstres. Viatgen de contrada en contrada lluitant, caçant i matant monstres que molesten a canvi de diners, allotjament i equip.



Aquesta premisa ens permet crear un grup d'aventurers a l'estil de la Vella Escola. Amb totes les potencialitats del BW:
  • Alhora l'ús dels Wises ens permetria configurar l'ambientació a mesura que avancessin les aventures.
  • La màgia, les races i la religió vindrien definides per les opcions dels jugadors al crear els personatges.
  • L'estructura de la campanya seria com de serial televisiu: cada aventura un monstre.
  • Com a trames transversals hi haurien els objectius personals i, sobretot, les relacions interpersonals entre els personatges.
  • Els tres subsistemes més potents (Fight!, Duel of Wits i Range & Cover) serien d'ús evident: per matar monstres, convèncer-los (o regatejar amb els contractants) i perseguir criatures.
  • Evidentment Resources, Circles i Steel tindrien un rol important.
  • Una opció interessant seria si els jugadors volguessin proposar algun tipus de circumstància clau de l'ambientació: es tracta d'un enorme arxipèlag amb milers d'illes? potser enormes roques flotant en l'eter? o ciutats subterrànies?
  • La perfecció seria quan els jugadors s'animessin a proposar monstres per tal que el DJ preparés les partides....
Podrem jugar-hi mai?

dimarts, 2 de març del 2010

més llocs abandonats


Si fa uns dies penjava el link a un blog de fotos de paratges russos abandonats, avui un altre blog de deixalles, ferralles i edificis en runes...

Aquí les teniu!