dimecres, 30 de novembre del 2011

Cançó de gel i foc

Aquesta primavera vam jugar a “Canción de Hielo y Fuego”, de Green Ronin. Els participants vam ser varis, tot i que no sempre hi érem tots: menécrates, nyarla59, mobuttu, albert, eudald i bardic.

Com molts sabeu, el joc està ambientat en les novel•les d’en George R.R. Martin. És un món medieval molt cru, explícit i salvatge, ple de violència, sexe i conspiracions cortesanes, on tot gira en torn a les cases nobiliàries. El reglament, bastant encertat en relació a l’ambientació, comprèn tot el necessari (i més) per dur a terme aquests elements: completa creació i gestió de cases nobiliàries, combats ràpids i mortífers, intrigues de palau i batalles entre exèrcits. Però ja només amb la primera lectura del llibre de regles, es pot arribar a la conclusió de que potser el joc és excessiu. Però anem a pams...

El sistema de joc es construeix sobre una base que és un empeltat bastant curiós de diversos sistemes, però emprant només daus D6. El mateix sistema s’aplica a cadascun dels tres subsistemes en que es sustenta el joc: combat, intriga i guerra. Tot i que els fonaments estan ben trobats i la mecànica és ràpida i senzilla, el joc es complica per l’innumerable quantitat de taules, modificadors i detalls que arriba a tenir. Els modificadors són interminables i les taules són nombroses fins a l’esgotament; cada acció té un modificador diferent, cada habilitat té una taula, i no hi ha una regla general que ho faci intuïtiu. El director de joc, simplement, s’ofega en un mar de taules tant o més abundant que les de Rolemaster (joc amb moltes taules, però que la gran majoria són taules d’armes, de les quals només s’utilitzen aquelles corresponents a les armes que es porten). Per acabar-ho d’adobar, tota la senzillesa i flexibilitat que predica el joc, se’n va en orris quan comences a jugar i veus que el joc fa aigües en molts aspectes. Veient en detall alguns dels apartats, tenim el següent:


  • La creació de personatges és divertida i dóna un ampli ventall de possibilitats, aconseguint un alt nivell d’arranjament i optimització. Menció especial sobre els arquers, que amb poc que s’hi especialitzin, un parell d’ells són capaços de carregar-se, tot solets, a mitja guarnició de soldats sense despentinar-se...
  • La creació de la casa nobiliària és molt completa, molt. Però molt. Es porta pràcticament com si fos un personatge, i les seves característiques van variant al llarg de la campanya, doncs es gestiona i es veu sotmesa als avatars de la història (tot controlat per diverses taules i tirades). Un dels aspectes més importants de la creació de la casa és que dóna un rerefons molt potent per als personatges dels jugadors. També ha de ser emocionant veure la seva evolució (ascendent o descendent), tot i que aquest aspecte no l’hem pogut provar per la limitació del temps de campanya.
  • Jugar amb grup d’aventurers o una campanya amb casa nobiliària? Els tipus d’aventures del joc poden ser incompatibles entre sí segons si es juga amb casa nobiliària o sense ella. Si porten un grup d’aventurers, podran moure’s per on vulguin i segurament serà més fàcil trobar idees d’aventures; però si juguen amb casa nobiliària, l’estil de joc passa a ser molt més d’intrigues i possibles combats de masses, ja que les petites i típiques aventures de joc de rol de fantasia medieval semblen massa incongruents i vulgars com perquè siguin recurrents o presentin un repte dins de la campanya; i això sense fer esment a la disposició de molts recursos que fa que els jugadors pateixin més aviat poc (soldats, criats, diners, logística, animals, etc, etc.).
  • En quant al combat, la mecànica de tirades és realment senzilla, però abans d’arribar a fer una tirada, has d’haver passat per tot un missal de taules, accions, qualitats de les armes, modificadors, etc. La defensa és sempre passiva, i els personatges que es mig especialitzin en el combat, són unes autèntiques màquines de trinxar. I després de tant d’esforç, lectura, tàctica i preparació, el combat dura dos assalts perquè els arquers s’han carregat a tots els oponents des de la distància. En fi, que més val no escarrassar-s’hi gaire, o presentar uns oponents tan devastadors com els PJs.
  • Les intrigues estan ben equilibrades, i són talment com un combat, amb les mateixes característiques, però enfocades a un enfrontament dialèctic (l’actitud és “l’armadura”, les tècniques oratòries són “les armes”, la compostura són “els PVs”, etc.). Es poden aconseguir escenes molt bones, i són el punt diferencial que li donen l’essència del Joc de Trons, però tampoc se n’ha d’abusar. La majoria dels jugadors va coincidir en que el millor moment de l’aventura va ser la intriga final.
  • La batalla de masses no la vam poder provar, però ve a ser com un combat entre personatges a gran escala, però molt més tàctic, i amb moltes taules per donar-li riquesa. Si ets un amant dels jocs d’estratègia, segur que en gaudiràs!
  • Finalment, la informació sobre l’ambientació és bastant escassa i resulta molt útil haver-se llegit com a mínim el primer llibre (o haver vist la sèrie). Sort que no deixa de ser una ambientació medieval clàssica amb una personalitat pròpia no massa difícil de seguir.


Les apreciacions a nivell individual sobre el joc són, en general, força semblants, excepte per a en nyarla59, a qui el joc no li ha agradat gens. Tot i així, hi ha consens en la bona implementació dels tres pilars del joc: combat, intriga i guerra. L’ambientació agrada a tothom, excepte a en nyarla59, qui no creu en ambientacions ja creades per l’obligació d’haver-les de conèixer i la dificultat de posar-se d’acord en l’imaginari; la resta creu que és una bona ambientació i que promet més del que sembla. L’existència de la casa nobiliària també agrada força. El reglament, en canvi, no ha acabat d’agradar a ningú; hi ha la sensació de que el joc és molt complex i no ha estat del tot provat i depurat. En menécrates és del parer que les regles d’intriga són una versió simplista del “duel d’enginys” de Burning Wheel, i en mobuttu no veu ben equilibrat el sistema d’habilitats i especialitzacions; opina que n’hi ha masses i que acaba sent difícil ser bo tant si es generalitza com si s’especialitza. Per acabar, en nyarla59 troba el reglament massa extens, i que al rerefons i motivacions dels PJs haurien de tenir algun tipus de reglament.

Per la meva banda, crec que el sistema està molt equilibrat i ben trobat, però és excessiu (les mancances són fàcilment corregibles). Clarament, es tracta d’un joc per donar-li continuïtat i que l’experiència li pugui aportar la desimboltura de la que manca el reglament; a més, possiblement, la millor opció és jugar la modalitat del Joc de Trons, doncs per jugar a fer el cercatresors podem trobar altres jocs millor preparats per aquest tipus d’afers. D’altra banda, hi ha hagut un xoc d’estils i de dinàmiques de joc bastant diferenciat que sens dubte ha trencat la fluïdesa de l’experiència...

dimarts, 29 de novembre del 2011

El nous deus

Finalitzada la campanya de Burning Wheel hem tornat a votar i actualitzat la llista dels 10 millors, aquí n'expliquem el mètode.


A la actualització de mitjans d'any 2011 vam tenir en compte els següent jocs: Sistema Solar, Mouse Guard, Burning Wheel, Prime Time Adventures, La Crida de Cthulhu, Món de Monstres, Dresden Files, Unknown Armies, Summerland, Savage Worlds, Legends of Anglerre, A penny for my thoughts, DC Adventures, Spirit of the Century, Cthulhutech.Canción de fuego y hielo, Star Wars D20. En aquesta actualització cauen els set darrers i hem tingut en compte aquest jocs nous: Rampage X, Mars Colony, Geasa, Icons, Tità i fills, Solipsist, Cthulhu tenebrós.

I aquest és el nou top 10!

1. Sistema Solar 8.67
2. Mouse Guard 7.58
3. Burning Wheel 7.42

4. Unknown Armies 6.48
5. Icons 5.86
6. La Crida de Cthulhu 5.63
7. Prime Time Adventures 5.55
8. Tità i fills 5.39
9. Dresden Files 5.08
10. Cthulhu tenebrós 4.77

Com veieu el tres primers segueixen intocables. Dels nous jocs provats han entrat a la llista: Icons i els dos "Al pot petit..." de Maqui, Cthulhu tenebrós i Tità i fills. I del top 10 n'han caigut: Summerland, Món de monstres i Savage Worlds.


Anem a veure les puntuacions individuals (els seus deu millors més els puntuats de la darrera fornada):

MobuttuFinals 2011Mitjans 2011Finals 2010
Sistema Solar29 (8,75)30 (9,06)25 (8,57)
Burning Wheel28 (8,44)27 (8,13)27 (9,28)
Mouse Guard26 (7,35)26 (7,35)-
Icons24 (7,19)--
Prime Time Adventures21 (6,25)19 (5,63)18 (6,07)
Summerland20 (5,94)23 (6,68)-
A penny for my thoughts-20 (5,94)-
Legends of Anglerre-20 (5,94)23 (8,21)
Món de Monstres19 (5,63)20 (5,94)-
Tità i fills19 (5,63)--
Cthulhu tenebrós18 (6,07)--
Dresden Files16 (4,69)13 (3,75)14 (4,64)
Unknown Armies12 (3,44)12 (3,44)10 (3,21)
Rampage X11 (2,94)--
Geasa11 (2,94)--
La Crida de Cthulhu10 (2,81)10 (2,81)7 (2,14)
Savage Worlds10 (2,81)14 (4,06)15 (5)
Solipsist10 (2,81)--
Mars Colony5 (1,25)--

Calapopa/nyarla59Finals 2011Mitjans 2011Finals 2010
Prime Time Adventures33 (10)33 (10)29 (10)
Sistema Solar30 (9,06)31 (9,38)27 (9,28)
A penny for my thoughts- 28 (8,44)-
Unknown Armies24 (7,19) 24 (7,19)23 (7,86)
Mouse Guard24 (7,19)24 (7,19)-
Tità i fills24 (7,19)--
Burning Wheel23 (7,86)24 (7,19)23 (7,86)
Summerland23 (7,86)24 (7,19)-
Cthulhu tenebrós22 (6,56)--
La Crida de Cthulhu19 (5,63)21 (6,25)21 (7,14)
Savage Worlds11 (3,13) 15 (4,38)14 (4,64)
Rampage X10 (2,81)--
Geasa10 (2,81)--
Mars Colony10 (2,81)--
Solipsist7 (1,88)--
Dresden Files7 (1,88)11 (3,13)14 (4,64)
Món de Monstres6 (2,81) 10 (2,81)-
Icons6 (2,81)--

MenécratesFinals 20111tr 2011Finals 2010
Burning Wheel32 (9,69)32 (9,69)29 (10)
Mouse Guard32 (9,69)32 (9,69)-
Dresden Files26 (7,35)27 (8,13)24 (8,21)
Sistema Solar26 (7,35)27 (8,13)24 (8,21)
Icons26 (7,35)--
Món de Monstres23 (7,86)24 (7,19)-
Tità i fills21 (6,25)--
Legends of Anglerre-21 (6,25)13 (4,29)
Unknown Armies20 (5,94)5 (1,25)7 (2,14)
Canción de fuego y hielo-19 (5,63)-
Prime Time Adventures18 (6,07)22 (6,56)15 (5)
La Crida de Cthulhu16 (4,69)13 (3,75)12 (3,93)
Rampage X13 (3,75)--
Mars Colony11 (3,13)--
Geasa9 (2,86)--
Summerland7 (1,88)5 (1,25)-
Savage Worlds5 (1,25)5 (1,25)9 (2,86)
Solipsist3 (0,59)--
Cthulhu tenebrós1 (0)--

BàrdicFinals 20111tr 2011Finals 2010
La Crida de Cthulhu31 (9,38)32 (9,69)28 (9,64)
Unknown Armies31 (9,38) 25 (7,50)21 (7,14)
Sistema Solar30 (9,06)31 (9,38)28 (9,64)
Savage Worlds28 (8,44) 29 (8,75)24 (8,21)
Dc Adventures- 28 (8,44)24 (8,21)
Cthulhu tenebrós24 (8,21)--
Icons23 (7,86)--
Mouse Guard19 (5,63) 15 (4,38)-
CthulhuTech- 18 (5,31)-
Burning Wheel16 (4,69)12 (3,44)11 (3,57)
Món de Monstres15 (4,38)14 (4,06)-
Solipsist14 (4,06)--
Summerland13 (3,75)12 (3,44)-
Tità i fills9 (2,86)--
Rampage X7 (1,88)--
Geasa3 (0,59)--
Mars Colony3 (0,59)--

Curiós també és comparar els 5 millors de cadascú, en el darrer recompte vam veure que el nostre jugador més "centrat" era en Mobuttu, seguit de Calapopa i Menécrates i finalment d'en Bàrdic, el més "descentrat". En el recompte actual, la cosa queda pràcticament igual: Mobuttu, Menécrates, Calapopa i finalment Bàrdic.


MitjanaMobuttuCalapopa/nyarla59MenécratesBàrdic
Sistema SolarSistema SolarPrime Time Adv.Burning WheelLa Crida de Cthulhu
Mouse GuardBurning WheelSistema SolarMouse GuardUnknown Armies
Burning WheelMouse GuardA penny for my thoughtsDresden FilesSistema solar
Unknown ArmiesIconsMouse GuardSistema SolarSavage Worlds
IconsPrime Time Adv.Unknown ArmiesIconsDC Adventures

dijous, 24 de novembre del 2011

Mars Colony


Mars Colony és un joc de rol per dos jugadors, un en serà el director de joc (aquí anomenat Governador) i l'altre en serà el protagonista (Kelly Perkins). Durant el joc s'explicarà la incidència de Perkins a la colònia internacional de Mart, on ha estat enviat en qualitat de savi (un Punset internacional) per arreglar un colònia inviable en diversos aspectes.

Governador: nyarla59.
Kelly Perkins: mobuttu.

La sessió de joc va durar unes dues hores i mitja, de les quals vam invertir una mitja hora per explicar el joc i fer-ne la preparació.


Primer de tot cal crear el personatge i l'ambientació, per fer-ho se seguiran cinc passos:

Pas 1: S'han crear les cartes de por governamentals que han de servir com a inspiració durant el joc, o sigui coses o conceptes que ens espantin del govern. Cada jugador n'escriu tres en secret es barregen i se'n destapa una. Durant el joc se'n poden destapar més si es creu necessari.
Les nostres foren:
- mobuttu: “Terrorisme d'estat”, “Lleis ineficients”, “Corrupció entre els polítics”.
- nyarla59: “La partitocràcia per sobre la democràcia”, “El govern dels inútils (es promociona el més trepa, no el millor), “Els polítics que fan l'egipci”.
La darrera fou la destapada

Pas 2: Es creen entre dos i quatre partits polítics que tindran presència a la colònia. En vam crear quatre:
- Rojos: Partit independentista comunista. Dominant.
- Blaus: Partit conservador. Dominant.
- Grocs: La puta i la ramoneta (centre-dreta-esquerra). Minoritari.
- Verds: Partit ecologista. Marginal.

Pas 3: Cal triar com a pnj entre diverses personalitats de l'illa i donà'ls-hi afiliació política. Perkins també ha de triar color. El governador va decidir que l'alcalde Yang seria roig, el conseller Stuart seria groc (parlamentari) , el president Fletcher (consell de la terra) seria blau i el reporter de camp Fane seria verd.. En Perkins va decidir ser groc.

Pas 4: Definir el problema personal de Perkins. En Mobuttu va decidir interpretar una dona, el problema es va fer a l'atzar i amb una mica d'amaniment per part nostra va resultar en una filla addicte al sexe que treballa de interpret en el consell de la terra.

Pas 5: Definir els problemes de la colònia. Vam decidir-nos per tres: “Desgel en els casquets polars”, “Malestar social” i “Atmosfera dins la cúpula”.




El joc està dividit en tres tipus d'escenes: personals, polítiques i tècniques. Durant les personals s'explicarà el problema personal de Perkins (en aquest cas amb la seva filla). Durant les polítiques, les diferents personalitats de la colònia intentaran influenciar a Perkins. I durant les tècniques Perkins intentarà resoldre els problemes de la colònia. Les escenes tècniques són el nucli del joc, per salvar la colònia el protagonista ha d'acumular 40 punts en cadascun dels problemes. Per sumar-lo cal explicar quines accions pren i tirar dos daus de sis i sumar-los, pot decidir llavors plantar-se i apuntar aquest progrés o fer més reformes i seguir tirant els daus. El risc està en que si treu 1 tot el pla d'aquella escena se'n va a norris. Pot optar per mentir per tapar la seva incompetència i arriscar-se a que tot esclati en un escàndol en descobrir-se.

El governador pot invocar escenes personals i polítiques, mentre el protagonista en pot convocar de personals i tècniques. Els dos jugadors s'alternen triant quina escena volen. Un cop realitzades nou escenes tècniques el joc s'acaba.

En el joc original les escenes personals i polítiques es resolen sense cap tirada i a més no tenen cap influència sobre les tècniques. Des del meu punt de vista doncs són suprimibles, o sigui, només són color. Però el que volem és explicar el relat de Perkins a la colònia i això inclou aquestes escenes. Crec que el joc seria molt més interessant si els problemes personals i polítics de Perkins influenciessin la seva tasca a la colònia. Per reflectir-ho vam decidir que al final d'aquestes escenes tiraríem dos daus de sis i que el governador podia tornar a tirar un dels dos daus en funció de si, sota el seu parer, l'escena havia estat positiva o negativa per Perkins. Si el resultat és de dos imparells l'escena influenciava negativament a Perkins, permetent al governador tornar a tirar un dau alt d'una escena tècnica i amb dos parells, positivament, permetent al protagonista tornar a tirar un dau baix d'una escena tècnica.

Amb aquestes modificacions vam començar a jugar. Alternarem els tres tipus d'escenes de forma fluida.
En les personals la filla de Perkins va ser reclosa a Mart després d'un episodi pujat de tot amb els membres del consell de la Terra, enviada a un centre de tractament de la Terra, escapant-ne més tard amb un altre pacient, obligant a la seva mare a viatjar a la Terra per posar-la a rega. La sort amb les tirades d'en Mobuttu va fer que les afectacions d'aquestes escenes a la feina de Perkins fossin neutres o positives en la majoria de casos, permeten-li posar-hi els cinc sentits.
En les polítiques, amb una gran interpretació d'en Mobuttu del concepte de “puta i ramoneta”, el periodista va intentar extreure declaracions sucoses de Perkins, l'alcalde va intentar aconseguir més poder i que Perkins avalés la independència de l'illa, el conseller Stuart també va intentar aconseguir més poder i contractes més sucosos, mentre el president Fletcher intentava dinamitar l'alcaldia i aferrar més a Perkins. No vam jugar gaire les targetes de por, ens les reservàvem pels errors tècnics i aquest gairebé no es van produir. La sort amb les tirades d'en Mobuttu va fer que les afectacions d'aquestes escenes a la feina de Perkins fossin neutres o positives en la majoria de casos, amb els vents polítics sempre a favor.
En les tècniques la sort en les tirades d'en Mobuttu va permetre arreglar els tres problemes i fins i tot atacar-ne un quart, l'excés de poder judicial, que va sorgir durant el joc. Només va haver de mentir un cop quan per arreglar el malestar social degut a la pressió del govern va decidir crear noves lleis, augmentant de facto la pressió. La introducció de les conseqüències de les escenes personals i polítiques a la tasca de Perkins va fer que aquesta agafés molta més rellevància, vestint-la de la humanitat que li calia.

El joc va acabar amb la colònia restaurada i pròspera iniciant el camí de l'autodeterminació i amb Perkins lloada pel colons tornant a la Terra on va assolir la presidència de l'ONU.


En resum, va ser una sessió divertida. No és un joc per jugar-hi sovint, però amb les modificacions esmentades es converteix en un joc prou interessant. Té una durada adequada a les nostres partides (2-3 hores), no li cal preparació i és per dos jugadors, ideal per omplir aquella sessió on la gent no ha pogut venir.

dijous, 17 de novembre del 2011

final de campanya...

Aquest darrer dimecres vam fer la darrera sessió de la campanya ELS ARTEFACTES D'AIGONUS, que jugàvem amb Burning Wheel.

Ha sigut un final amb gust agredolç. Més enllà de la nostàlgia que sempre m'agafa quan acabo de dirigir una campanya en la que he invertit temps i energia, també m'ha sapigut greu que la darrera sessió no ha estat tant fluïda com jo havia imaginat. No ha tingut l'èpica dels moments finals...

La principal causa ha estat que feia un mes que no jugàvem a Burning Wheel, que per motius molt variats no havíem aconseguit reunir tot el grup amb condicions. Això ha fet que la tensió dramàtica es refredés molt i que, arribessim a la taula sense tenir clar què passava, amb el coneixement de les mecàniques molt dispers...

Al final estic content, ja hem jugat 3 campanyes de Burning Wheel:
  • Els Cassano: les aventures d'una família de malfactors de classe baixa en una ciutat pirates.
  • Terra Glaçada: una intriga nobiliaria en un país nevat i amenaçat per krakens
  • Els Artefactes d'Aigonus: una aventura clàssica de dungeoncrawling
Cada campanya ha tingut el seu tema, i ens ha dut molts aprenentatges sobre aquest gran joc.

Aquí hi ha algunes de les reflexions que ara mateix em venen al cap:
  • El BW és un joc on la construcció de l'ambientació va passant durant el joc. Per tant és important, com a màster, no anar amb massa idees predeterminades a la taula. En el cas d'aquesta darrera campanya, penso que vaig voler centrar massa en els artefactes i això no va permetre desenvolupar alguna de les trames paral·leles que van anar sortint.
  • El BW és un joc complicat, cal que els jugadors tinguin ganes d'empapar-se de les regles i mecanismes per poder-ne gaudir.
  • També és un joc la narrativa avança de manera lenta. És a dir, en una sessió de 2-3 hores potser pots jugar dues escenes, o poca cosa més. Per tant és un joc que demana sessions una mica llargues: 4 hores diria que és una bona mesura.
  • També hi ajuda que el grup no sigui massa nombrós. Jo diria que 3 jugadors és l'ideal. Més de 5 és una imprudència.

Per tot això tinc la sensació que el Burning Wheel passarà a ocupar, en la meva ludoteca, un lloc equivalent al que té l'Ars Màgica: un joc que m'encanta però que per motius varis és difícil que hi juguem. És com si el BW fos un amor platònic....

Si mai hi podem tornar jugar, això si, serà sense les regles de Fight! , només en casos molt excepcionals (p.e. un duel entre dos personatges cabdal per a la història) ho faríem servir.

Ara tinc ganes d'aprofundir en el Mouse Guard (i algun hack que he trobat prou xulo), Món de Monstres i l'Anell Únic.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Jugar a rol, un recurs per a mestres

Aquest mes de novembre les revistes Guix - Elements d'acció educativa (en català) i Aula de innovación educativa (en castellà) publiquen un breu article a l'apartat dedicat a coses que poden fer els mestres per cuidar-se dedicat als jocs de rol. Vaig agafar algunes coses de la web de Rolegem i altres del Món de Monstres que està a punt de sortir i una part de collita pròpia.

El text és aquest:

Un joc de rol és un joc narratiu on els participants es reuneixen al voltant d'una taula i inventen entre tots una història. Cadascun dels jugadors decideix les accions d'un dels personatges protagonistes de la història, llevat d'un jugador anomenat “director de joc” que explica allò que fan els secundaris i que planteja l'escenari i els reptes. Hi ha unes normes que detallen què pot fer i què no pot fer cadascú, i un sistema d'atzar per resoldre les accions i els conflictes.

Així doncs es tracta d'un joc de col·laboració on l'objectiu no és la victòria d'un jugador, sinó la implicació de tots els participants en el relat de la història mitjançat el diàleg, la imaginació i la interpretació.

Hi ha jocs de molts tipus: des dels que recreen èpoques històriques (Europa medieval o l’Antiga Grècia), als que proposen móns fantàstics (com els proposats per Tolkien a “El Senyor dels Anells”) passant per ambientacions de ciència ficció (com Star Wars o Star Trek), superherois o personatges quotidians com els que poblen les pel.lícules dels germans Coen.

Jugar a rol és una activitat amb un alt component social i lúdic (i, recordem-ho, no competitiu) i per tant pot ser un bon recurs per desconnectar de les tensions de la vida quotidiana. A més promou el desenvolupament de les habilitats narratives i d’improvització, alimenta la imaginació i permet millorar la capacitat d’empatitzar, de posar-te en la pell d’altres personatges i de viure apassionants històries que no estan predeterminades. Per jugar a rol no cal ni una gran inversió econòmica ni cap tipus de coneixement o preparatiu. Normalment la persona que serà el director de joc ha de preparar una mica cada sessió, però no es tracta de cap esforç excessiu. Els jugadors poden ser d’edats, sexe i habilitats diferents, només cal que comparteixin les ganes de passar una estona plegats (les sessions de joc poden ser de dues a 5 hores, a gust del grup) explicant i vivint històries extraordinàries.


Alguns recursos al web:

Maqui Edicions: http://www.maqui-ed.com

Rolegem, moviment pel rol en català: http://rolegem.blogspot.com/

Rol gratis, web amb material gratuït: http://www.rolgratis.com/

Agunes webs de les empreses més importants de l’estat:

http://edgeent.com

http://www.holocubierta.com

http://www.devir.es

Us els podeu descarregar aquí: en català i en castellà.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Premi CalaPopa 2010

I el guanyador del premi CalaPopa 2010 és:




Per innovar creant una ambientació trencadora que acaba amb les diferències de nomenclatura entre sistema i ambientació. Genial!

I el finalista:

Per dur el misteri d'assassinat clàssic a l'estil Agatha Christie a un joc de rol, posant èmfasi en la xerrameca anglesa i sense director de joc. Tot un encert!